02.173 - Educació artística - Aula 3

Públic

Bones, companys i companyes!

Abans d’entrar en el registre, m’agradaria fer un petit incís. Com que no vaig arribar a temps de fer la primera entrega del registre 1, durant la setmana passada vaig aprofitar per posar-m’hi i avançar tant el primer com el segon registre. He volgut fer totes dues perquè d’aquesta manera, he pogut començar a agafar el fil de l’activitat, experimentar una mica i entendre millor què se’ns demana.

Ara sí, us comparteixo el primer registre!

En aquest primer registre he volgut observar un espai proper i familiar, fixant-me en detalls que normalment em passen desapercebuts. He triat un carreró del meu barri pel qual passo des que era petita i al qual tinc una estima especial. Sempre m’ha agradat perquè és tranquil, té sol durant bona part del dia i em permet escurçar el camí. De petita hi passava amb els meus pares i més endavant, quan treballava a l’escola del costat, hi anava durant els descansos per desconnectar. Per a mi, és un espai ple de records que em transmet calma.

He fet quatre fotografies des de perspectives diferents, fixant-me en elements com les pilones, les jardineres, el paviment i les façanes. El fet d’anar especialment a fotografiar-los m’ha permès observar amb més atenció un lloc que forma part del meu dia a dia. Una de les dificultats ha estat trobar un espai que tingués un significat especial per a mi i que, alhora, em permetés reflexionar sobre les fronteres i la manera com percebem i vivim els espais més enllà de la nostra experiència personal

Tot i l’estima que li tinc, la meva percepció del carreró canvia quan es fa fosc. A la nit em genera més inseguretat perquè és estret i em preocupa que algú pugui bloquejar la sortida. A més, de vegades s’hi fa botellot o hi ha comportaments incívics, com orinar al carrer.

Aquesta experiència m’ha fet relacionar el carreró amb la idea de frontera que plantegen Kremer et al. (2018), les fronteres també poden ser simbòliques i influir en com vivim els espais. En el meu cas, el carreró no canvia físicament entre el dia i la nit, però sí la manera com m’hi sento. Això m’ha fet reflexionar sobre com les experiències personals poden fer que un mateix lloc sigui acollidor per a unes persones i incòmode per a unes altres, i com aquesta percepció pot condicionar la nostra llibertat per moure’ns-hi.

Com no se per quina raó no hem deixa crear la meva pròpia carpeta de drive, de moment us adjunto les imatges del carreró perquè el pogueu observar.

Referències bibliogràfiques

Kremer, L. [Liliana], Vanoli, F. [Fernando], Caillouette, J. [Jacques], Doré, C. [Chantal], Vatz Laaroussi, M. [Michèle], Yáñez Canal, C. [Carlos], Campos-Flores, L. [Linamar] i Segura, G. [Gisella]. (2018). Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes. A C. [Carlos] Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas (p. 57-81). Editorial Universidad Nacional de Colombia.