ActiFolio: Lliurament de l'activitat 3

02.173 - Educació artística - Aula 3

Públic

Bona tarda a tots/es!!

En aquest segon registre he volgut continuar observant el mateix carreró del primer, però aquesta vegada a través de l’escolta. Hi vaig tornar una tarda, quan anava a buscar la nena que faig de cangur a l’escola del costat, i vaig aprofitar per enregistrar durant uns quatre minuts els sons del meu voltant.

Al principi s’hi senten petites converses, les obres del carrer del costat i el soroll dels cotxes i les motos que acceleren. Si hi pareu atenció, a partir del minut 1:27 comencen a destacar tres ocells que viuen en tres casetes diferents del carreró. Un fa un xiulet que recorda el crit d’un infant, mentre que els altres dos xerren i canten dolçament. Cap al final, també se sent com s’aixeca una mica el vent.

Una de les dificultats ha estat parar atenció a tots els sons de l’entorn, ja que, en el dia a dia, sovint ens centrem en allò que tenim al davant i no ens adonem de tot el que sona al nostre voltant. Escoltar la gravació amb calma m’ha ajudat a descobrir aquests detalls. Una altra ha estat aconseguir que tots els sons s’escoltessin bé a l’enregistrament, ja que, sense disposar d’un micròfon, és més complicat captar-los amb claredat.

Mentre escoltava l’àudio, em vaig adonar que no sempre ens fixem en els mateixos sons i que l’atenció i les emocions influeixen en la nostra percepció. En el meu cas, el cant dels ocells em resulta agradable i fa que el carreró em sembli més acollidor.

Relaciono aquesta experiència amb Llorca (2017), que explica com l’escolta ens ajuda a percebre i experimentar un espai. En l’enregistrament, el soroll del trànsit i de les obres conviu amb el cant dels ocells, però cada so em transmet sensacions diferents. Mentre que els primers de vegades em resulten molestos, el cant dels ocells em transmet calma. Així, he pogut observar que el paisatge sonor no és només una suma de sons, sinó que també influeix en la manera com vivim un lloc.

Aquí teniu l’audio enregistrat!

Referències bibliografíques

Llorca, J. [Joaquín]. (2017). Paisaje sonoro y territorio. El caso del barrio San Nicolás en Cali, Colombia. Revista INVI, 32(89), 9–59.

02.173 - Educació artística - Aula 3

Públic

Bones, companys i companyes!

Abans d’entrar en el registre, m’agradaria fer un petit incís. Com que no vaig arribar a temps de fer la primera entrega del registre 1, durant la setmana passada vaig aprofitar per posar-m’hi i avançar tant el primer com el segon registre. He volgut fer totes dues perquè d’aquesta manera, he pogut començar a agafar el fil de l’activitat, experimentar una mica i entendre millor què se’ns demana.

Ara sí, us comparteixo el primer registre!

En aquest primer registre he volgut observar un espai proper i familiar, fixant-me en detalls que normalment em passen desapercebuts. He triat un carreró del meu barri pel qual passo des que era petita i al qual tinc una estima especial. Sempre m’ha agradat perquè és tranquil, té sol durant bona part del dia i em permet escurçar el camí. De petita hi passava amb els meus pares i més endavant, quan treballava a l’escola del costat, hi anava durant els descansos per desconnectar. Per a mi, és un espai ple de records que em transmet calma.

He fet quatre fotografies des de perspectives diferents, fixant-me en elements com les pilones, les jardineres, el paviment i les façanes. El fet d’anar especialment a fotografiar-los m’ha permès observar amb més atenció un lloc que forma part del meu dia a dia. Una de les dificultats ha estat trobar un espai que tingués un significat especial per a mi i que, alhora, em permetés reflexionar sobre les fronteres i la manera com percebem i vivim els espais més enllà de la nostra experiència personal

Tot i l’estima que li tinc, la meva percepció del carreró canvia quan es fa fosc. A la nit em genera més inseguretat perquè és estret i em preocupa que algú pugui bloquejar la sortida. A més, de vegades s’hi fa botellot o hi ha comportaments incívics, com orinar al carrer.

Aquesta experiència m’ha fet relacionar el carreró amb la idea de frontera que plantegen Kremer et al. (2018), les fronteres també poden ser simbòliques i influir en com vivim els espais. En el meu cas, el carreró no canvia físicament entre el dia i la nit, però sí la manera com m’hi sento. Això m’ha fet reflexionar sobre com les experiències personals poden fer que un mateix lloc sigui acollidor per a unes persones i incòmode per a unes altres, i com aquesta percepció pot condicionar la nostra llibertat per moure’ns-hi.

Com no se per quina raó no hem deixa crear la meva pròpia carpeta de drive, de moment us adjunto les imatges del carreró perquè el pogueu observar.

Referències bibliogràfiques

Kremer, L. [Liliana], Vanoli, F. [Fernando], Caillouette, J. [Jacques], Doré, C. [Chantal], Vatz Laaroussi, M. [Michèle], Yáñez Canal, C. [Carlos], Campos-Flores, L. [Linamar] i Segura, G. [Gisella]. (2018). Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes. A C. [Carlos] Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas (p. 57-81). Editorial Universidad Nacional de Colombia.